COLEGIOS Y BANCOS DE ALIMENTOS

Me contaron algo de esto hace años, pero sin detalles. Ahora con documental de la BBC.
Parece que el tema colegios se pone de moda. Por una parte las injusticias con los profesores, desconocía este grado de crueldad con el magro salario que pagan a los que hacen pringar a base de bien en sus coles de élite. 15 años y al fin alguien se decide con muchos recovecos y sin dar nombres del colegio, a contar las que se suelen hacer a los profes, mientras los directivos son premiados según resultados. Por otra parte
ex alumnos entre 20 y 35 años hablan de los coles de una provincia catalana. Lenguas anudadas para contar una experiencia de vida. Selecciono algún párrafo:

El respecte per la llibertat religiosa és un principi al qual les escoles de l'Opus només s'adhereixen de manera nominal. A l'hora de la veritat, totes les alumnes són empeses en menor o major mesura a adoptar una actitud piadosa. Preguntes com ara «Quant de temps fa que no et confesses?» o «Ja has anat a missa aquesta setmana?» són d'allò més habituals. A l'escola, tothom és conscient que la institució valora de forma positiva la devoció religiosa i saben que cal sotmetre's a aquesta exigència si volen que les professores les observin amb bons ulls.

En cuanto a las confesiones

 No tothom accepta amb docilitat la disciplina i el fervor religiós d'aquest tipus d'escoles. L'Andrea explica que rebia tota mena de pressions per sotmetre's a l'autoritat dels capellans: «M'enviaven a confessar-me i no volia. Deien que no era obligatori, però et demanaven que hi anessis i el mossèn et cridava personalment» Quan no volia resar, les professores se'n mofaven: «Què, no et saps l'oració? Però si dus tota la vida aquí!»

En cuanto a la educación de la mujer

 Ignoro si l'anomenada «educació diferenciada» serveix per millorar el rendiment acadèmic. El que és innegable és que les escoles de l'Opus utilitzen la segregació sexual per inculcar de manera molt agressiva dos rols de gènere perfectament diferenciats i complementaris. Aquest fet es manifesta, sobretot, a Les Alzines, on les noies reben indicacions molt clares sobre el lloc que han d'ocupar a la societat. L'objectiu és formar dones devotes, discretes, entregades a la vida familiar i al treball domèstic, tal com mana la tradició catòlica.

En cuanto a la educación del varón

 El col·legi Bell-lloc, en canvi, dirigeix tots els seus esforços a assegurar l'èxit dels alumnes en el món professional. Els nois amb qui he parlat consideren que el nivell de l'escola és molt bo i que s'estimula molt la competitivitat. L'Albert, per exemple, explica que l'escola no educava «per a la vida de la gent normal», sinó per «assolir grans resultats i apuntar molt amunt pel que fa al futur professional».

El Josep recorda que el Bell-lloc, sovint, animava els alumnes més brillants a participar en tota mena de competicions i concursos escolars. Això servia per millorar el prestigi del centre i perquè els nois aprenguessin a demostrar públicament la seva vàlua. El Josep té un record molt significatiu d'aquest tipus d'esdeveniments: «Vaig anar a les Olimpíades de Química perquè el professor va insistir molt que hi participés, però, com que no vaig guanyar, el tracte que rebia va canviar. Tot el bon rotllo que hi havia va desaparèixer».

Otro tema en el que escrivarianos reunidos con cooperadores han destacado últimamente son los Bancos de Alimentos. Me los encontré en otra ciudad en la puerta del super, antes de Navidad, pidiendo para los pobres, que en realidad es pedir para los ricos.
Aquí se explica que los Bancos de Alimentos tienen un rol asistencial-caritativo en la línea del siglo XIX y  sirven a reforzar el  capitalismo de la industria alimentaria.
Hace 2 años Noelia sacó el tema de los Bancos de Alimentos, marca registrada, para que sólo ellos dispongan de la patente de la caridad.

Selecciono del artículo catalán, la bicoca capitalista de los bancos de Alimentos a la española en el país de la Obra de Dios:

Amb operacions com la del Gran recapte, se li ven a la població que comprant uns pocs aliments addicionals al supermercat un dia a l’any n’hi ha prou. Res més allunyat de la veritat. El sistema d’ajuda en què s’emmarca el Banc d’Aliments, basat en el repartiment de lots de menjar no preparat, representa un 80% del conjunt de respostes que es donen al problema i és l’únic pel qual s’aposta des de l’Administració pública i des de gran part del tercer sector.
Com funcionen els bancs d’aliments?
Bàsicament, reben productes que l’Administració Pública ha retirat del mercat amb diners que, en gran part, provenen de fons europeus. Les condicions que s’han de complir per poder ser proveïdor en aquest sistema d’ajuda alimentària, com les de capacitat d’inversió o de producció, fan que només els grans productors puguin optar-hi. Al final, es pot dir que s’està donant una subvenció directa a la gran indústria alimentària. I, a més, es fa d’una manera perversa, perquè se’ns diu que és per retirar excedents i és mentida. La legislació diu que els productors poden destinar un 5 per cent de la seva producció de l’any anterior al sistema d’ajuda alimentària, de manera que la indústria ja hi compta quan produeix i continuen generant-se els excedents. Així doncs, es fomenta que hi hagi sobreproducció. A banda d’això, la mateixa normativa dels bancs d’aliments estableix que els receptors dels aliments no poden participar de la gestió. Per tant, el condemnen a ser un mer beneficiari, reproduint lògiques assistencialistes que eviten que es puguin apoderar i reforcen les dinàmiques de pèrdua d’autoestima.